Catastrofísticament

Catastrofísticament és la forma en que veus les coses després d'haver passat una bona época i t'arriba un bon pal. Ja ho vaig comentar una vegada això, i no vull repetir-me.

Sempre hi han diferents formes de veure cada situació és allò que se'n diu el prisma amb el que mires. Jo ara mateix estic indignat amb el món, és aquest moment en el que t'enrecordes de tots els fills de puta, llestos, pedants i desgraciats que han contribuit al meu malestar. Es aquell moment en el que dius: "Els mataría" però no et planteges que no seríes capaç d'acabar amb ningú. És curiòs perque moltes vegades el nostre malestar ens ve de nosaltres mateixos. De no entendre una cosa, d'estar confòs, de no poder controlar la situació.

Per entendre aquesta cosa s'ha de donar temps. Potser que sí l'entenguis en realitat i que l'únic que pasa es que una persona no vol acceptar la situació. Ja es veurà. Jo tindré paciencia i disfrutaré del que vingui.

Per deixar d'estar confòs m'he de calmar. He de possarme un dia i possar les cartes damunt la taula. Que tinc, que hi ha, que hi haurà. Deixar de fotre cas a tothom. La cagueu molt, i jo la cago més seguint els vostres consells i em lieu. No és culpa vostra, sé que és bona fe, però no enteneu la situació completament i és per això que jo i només jo podré fer-la tirar endavant.

Per a controlar la situació he de deixar de dependre de tantes persones. La gent et fa favors i els fa malament. No et pots queixar ja que t'han fet el favor, però el mal ja està fet. En qualsevol cas hi han poques coses irreparables per lo que la solució està en tenir paciència i en tranquilitzar-se.

A vegades penso que només puc comptar amb mi mateix, però no puc caure en aquest error. Les relacions entre persones són molt importants, són les que ens fan mal, però també són les que fan molt bé. Ja es diu, qui no arrisca, no pisca.
Fran